Com funciona?

Vens a les 8 del matí a algun bar de la plaça major de Santa Coloma de Queralt (ubicació). Quin bar? El que estigui obert i tingui bicis aparcades afora. Entres, saludes, fas un café, potser et menjes una d’aquelles magdalenes fastigoses emplasticades, i et preguntes “per què cony estic a Santa Coloma de Queralt vestit de spandex quan podria estar al meu llit dormint com una persona normal?”

Després de 5 o 10 minuts, sortim del bar, pujem a la bici i arrenquem. Fas el típic comentari de “avui no apretaré, eh?” o “jo vaig poc a poc, no m’espereu” tot i que en el fons saps que apretaràs per demostrar que ets un home! (o una dona!). En la primera pujada vas tot nerviós fins que et donguis compte que realment aquests de Santa Coloma pujen encara més lent que tu. Et relaxes una mica, i comences a gaudir del paisatge.

Passem per poblets petits i macos: Civit, Montfar, Pavia, Talavera. Sort que portes dos bidons plens de líquid i algunes barretes energètiques en aquella bossa de manillar cutre que tens, perquè a aquests pobles no hi ha cap botiga. I l’aigua de la zona no és potable. Què? Però en serio, és fort oi?

Vas amb la grupetta i xerres. O no, vas sol, perquè volies anar més poc a poc, o més ràpid. És igual perquè portes el track i no et perdràs.

Al kilometre 29, pujes el famòs “mur d’Albió”, un autèntic repte que et farà qüestionar no només la decisió de venir a Santa Coloma de Queralt aquest matí, sinó la decisió d’haver comprat una puta bici gravel. Però tot i el pendent brutal, la pujada és curta, i des de d’alt gaudeixes d’unes vistes espectaculars del vall del corb i del balneari de Vallfogona. Potser, fins i tot t’ho estàs passant bé.

Al km 35 has de decidir si avui vols patir molt o només una mica? Els cobards acabaren a la plaça major després de 45km i 930 metres de desnivell (no pateixes, pots dir “mil metres” als teus amics si vols). Els tontos seguiran, afegint uns 22 km i 300m més per la zona de Vallfogona i Conesa.

Després, faràs una canya i unes olives a la plaça. Farà sol. Hi haurà ambient. Pujaran al teu sang les endorfines post-exercici. Marxaràs content, pensant que aquesta sortida ha valgut molt la quota d'inscripció i que aquí a la baixa segarra s’hi està molt bé.